En què consisteix aquest esport?
La colombofilia esportiva és l'art de criar i ensinistrar coloms missatgers de competició perquè aprenguin a tornar al seu colomar des-de punts molt distants i estimular-los perquè tornin en el menor temps possible.
Què distingeix aquest colom?
Què reporta aquest esport?
Com es desenvolupa aquest esport?
La missatgera és una raça especial de colom. Per la seva vivesa, el seu vol especial, el seu plomatge, la seva anatomia, és considerada com un autèntic atleta de l'espai. En estat natural no s'allunya molt del seu colomar. Alli viu, s'alimenta i es reprodueix. Però entrenades i estimulades convenientment tendeixen a recórrer les distàncies dels concursos en el menor temps possible
Tipus de colomars
La practica d'aquest esport desenvolupa de forma permanent els sentiments biològics naturals, sensibilitza cap a la protecció de la natura.
El Columbòfil arriba a establir una entesa amb els seus coloms com un entrenador amb els seus pupils. Entenent necessari per competir i afavorir el seu retorn enviar-les en les millors condicions. Afavoreix una comunicació entre els columbòfils, creant una amistat sincera, compartint inquietuts i coneixements o creant una rivalitat esportiva. Es gaudeix d'un grau d'emoció i expectatives què té la seva màxima expressió en el moment de l'arribada del colom a la seva meta després de l'esforç realitzat.
Un colomar pot ser des d'una gàbia gran fins a una casa. Poden instal·lar-se en terrats, terrasses, àtics, jardins i fins i tot en la teva mateixa finestra o balcó. Poden ser de fusta, metalics o d'obra realitzada amb un disseny pràctic què permeti sortir i entrar als coloms amb facilitat i no estigui massa sobrepoblat.
El més important es què les permeti estar sanes, netes i sense humitat.
Dificultats per tornar a casa
És un esport que es practica a casa. En cas d'absència, el colom pot autoabastir-se amb només tenir la precaució de deixar aigua i menjar per als dies que s'estigui fora de casa. La dieta dels coloms és barata. Esta composta d'una barreja de grans i menja al voltant de 35 grams diaris. És un au respectuosa amb els veïns, ja que s'acostuma a entrar amb rapidesa al colomar, mantenint net el seu entorn.
Alimentació
No és fàcil la tornada a casa. Són moltes les dificultats que troba:
-El sistema orogràfic
-Les condicions meteorològiques regnants del territori on ha de volar.
-Les aus de rapinya, enemic numero 1 de coloms.
-La presència desaprensiva d'algúns caçadors.
-La inexperiència o acció del columbòfil per no enviar-les en condicions de competir trobant-se aquestes malaltes o físicament incapacitades.
Com iniciar-se
Pots practicar aquest esport a qualsevol edat,mai es massa tard o massa d'hora. Pares i fills, avis i nets, homes o dones. Si et poses en contacte amb nosaltres podem informar-te en tot el referent a aquest esport, i fins i tot aconseguir-te els teus primers coloms.
Els coloms son condüits al punt de solta designat. Des-de alli es deixen en llibertat perquè tornin als seus colomars.
Al seu retorn es comprova el temps invertit en el vol (la cursa) amb rellotges especials i unes anelles electròniques què porten a la seva pota.
Segons el temps invertit i la distància recorreguda es calcula la velocitat mitja la qual determina el guanyador de la cursa.
Amb aquests temps es realitza una classificació què pot ser individual o per equips.
Com trova el camí a casa?
Posseeix un esquelet capaç de resistir l'enorme treball que desenvolupen els seus músculs. També estan dotades d'una gran rapidesa de vol, equilibri harmònic de musculatura, plomatge abundant i suau, especials característiques per aconseguir una mínima resistència de fregament al vent durant el vol. És de destacar el seu innat sentit de la orientació utilitzant la seva memòria fotogràfica, la posició del sol, les olors o el camp magnètic terrestre, desenvolupant en major o menor mesura un d'aquests sentits segons el lloc on s'ha criat i les circumstàncies meteorològiques. Tot això posat en joc, les fa capaces de tornar al colomar atretes per la seva parella, les seves cries o simplement pel seu niu , des-de distàncies superiors a 700 KM, a unes velocitats de 90 quilòmetres per hora o més.